A L’Estruch de Sabadell, dissabte 1 de desembre de 2018
Ja fa bastants anys que la tríada Formosa-Massip-
Alavedra ens ofereix uns recitals intimistes en què la
música d’un acordió complementa, sense interferir
hi mai, el batec de les paraules.
Avui Feliu Formosa, amb aquest Que jo soc Jo, es
reitera una vegada més en l’afany d’homenatjar
poetes amics que ja no hi són. Ho havia fet amb
Agustí Bartra, amb Joan Vinyoli i ara és el torn de
Pere Quart, l’alter ego poètic de Joan Oliver, un
escriptor sabadellenc polifacètic, traductor i home
de teatre que, a més de compartir tots aquests trets
amb Formosa, va ser-ne en vida no sols un bon amic,
sinó que va brindar-li un mestratge gairebé paternal.
Si Pere Quart va deixar escrit que «...els poetes, en
efecte, / són ben ridículs / en llur jactància», estem
segurs que ell seria el primer d’eximir Feliu Formosa
d’aquest càustic retret. Que un poeta insigne no
planyi temps ni esforços per divulgar (amb el vehicle
més idoni per a la poesia: la transmissió oral) l’obra
d’altres companys d’ofici no és sinó la prova més
irrefutable de la humilitat de Feliu Formosa.
La tortosina Cinta Massip, també amb una obra
poètica pròpia, uneix la seva altra faceta de rapsoda
apassionada i rigorosa a la ferotge serenitat (si
se’m dispensa l’oxímoron) de l’expressió i el gest
de Formosa, i entre tots dos aconsegueixen una
amalgama gratificant d’emoció i de versemblança.
I Joan Alavedra, un altre sabadellenc en qui tothom
qui el coneix ha pogut detectar un humor sorneguer
digne hereu de la famosa Colla d’Oliver, Trabal i
companyia, hi aporta un eficaç contrapunt musical
que, a estones, sembla que no es pugui estar de
reflectir aquest humor en les notes del seu acordió.
Només ens queda esperar que aquesta feliç
conjunció de talents al servei d’un poeta i la seva
obra no s’aturi aquí, i ens continuï seduint amb més
espectacles d’una factura semblant (ei, si pot ser...).
Joan Sellent
POEMES
“David, frèvol minyó...” (Les decapitacions, 1934)
Vaca suïssa (Bestiari, 1937)
Noè (Terra de naufragis, 1956)
Corrandes d’exili (Saló de tardor, 1947)
Catalunya (Saló de tardor, 1947)
Absència (Refugi de versos, 1975-1987)
El guany (Terra de naufragis, 1956)
Hi ha coses massa pures (Vacances pagades, 1959)
Ja és hora que se sàpiga (Vacances pagades, 1959)
Lletania (Vacances pagades, 1959)
Vacances pagades (Vacances pagades, 1959)
Síntesi (Poesia empírica, 1981)
Tirallonga de monosíl·labs (Circumstàncies, 1968)
A la plaça de la Llana (Refugi de versos, 1975-1987)
Bondat dels homes (Circumstàncies, 1968)
No vol dir-ne més (Poesia empírica, 1981)
Textos
Josep Ferrater Mora, Joan Lluís Marfany, Joan Vilacasas, Josep M. Lladó, Joan Blanquer,
Antoni Dalmases, Frederic Roda, Joaquim Sala-Sanahuja, Lluís Permanyer i Antoni Turull.
Feliu Formosa, Cinta Massip i Joan Alavedra
Tots els poemes són de Pere Quart
Totes les músiques són de Joan Alavedra
