Aquí hi trobareu el resultat d’una mirada ràpida a una part del Delta del Llobregat, bàsicament la que correspon al Parc Agrari que segons es comenta centra els interessos per a construir-hi una “ciutat” del Joc que hem anomenat Eurovegas.

De fet, eren 7 les mirades que durant unes 10 hores del diumenge 8 de juliol varen recórrer part d’aquest espai. Un dia que, tot i començar-lo ben d’hora ben d’hora, es presentava emboirat … no massa adequat per a fer-ne un bon reportatge fotogràfic. Malgrat tot, el resultat ens sembla prou interessant per a presentar-vos-el aquí, amb un cert guió i alguns textos que hem anat “manllevant” d’aquí i d’allà (al final trobareu els enllaços de les fonts que hem consultat).

Les imatges que veieu són totes preses en el marc d’un recorregut-taller en el que ens acompanyaren i guiaren en Raül Bastida, de la Plataforma Eurovegas, en Carles Riba, del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i n’Albert Bou, de la Unió de Pagesos. A tots tres els agraïm la seva col·laboració, com també ho fem a l’Ajuntament del Prat per la cessió d’un espai a “El Cèntric” on fer el taller de la tarda.

La proximitat a Barcelona ha fet que gran part de la superfície del Delta que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu hagi estat urbanitzada durant el segle XX. On avui hi ha zones urbanes, comercials i industrials, autopistes, l’Aeroport i el Port eren terrenys agrícoles o naturals. La superfície no urbanitzada es troba en franca regressió i malgrat una creixent protecció no ha parat de reduir-se.

La Carxofa Prat

La carxofa és la verdura més emblemàtica del Prat i de la comarca. Té més de cent anys d’història i és la reina dels cultius del Delta, amb més de 500 ha. conreades al Baix Llobregat, i una producció d’unes 3.000 tn amb una elevada qualitat

Els tomàquets

Al Parc es produeixen unes 6.000 tn anuals de tomàquet, essent aquest el producte amb més producció del Parc.

Les síndries

Els préssecs

Al Parc també hi ha lloc per als arbres fruiters. Amb mètodes naturals de control de plagues …

Les prunes

Les eines

De les més grans a les més petites, dels tractors a les escales, .. i a les mans, en el fons l’eina principal per a recollir-ne els fruits.

Les caixes

Ordre i desordre, esperant els fruits.

Habitatges

L’element humà més destacat que hi trobem són les masies encara existents, més de 40 escampades aquí i allà. La majoria d’aquestes masies van ser construïdes durant la segona meitat del segle XIX, segons avançaven les aigües del Canal de la Dreta pel delta. Algunes construccions són més modernes, en algun cas construïdes després de les expropiacions per les diverses infraestrucutres de transport.

Turó de Sant Ramón

Situar sobre Sant Boi de Llobregat, permet una bona panoràmica sobre el Parc Agrari. Sobretot quan el dia acompanya...

L’entrada al Parc des de la Viladecans ens permet jugar amb la percepció de proximitat-llunyania entre medi urbà i medi rural

L'aigua és un element primordial del Delta del Llobregat i un element imprescindible per l’activitat agrària. Hi ha l’aigua que veiem, sobretot pels canals, però cal saber que sota aquests terrenys s’hi localitza un dels principals aqüífers de Catalunya conformat per dos nivells, el superficial i l’inferior, arribant a assolir una extensió total de 115 km2.L’aqüífer del Delta es troba protegit i és considerat estratègic com a embassament natural a disposició de qui viu a l’àrea metropolitana de Barcelona. En època de sequera, els pous situats a Cornellà i a Sant Joan Despí aporten l’aigua que no hi ha als embassaments.

L’agricultura de regadiu deltaica va arribar al seu zenit en extensió i producció durant les primeres dècades del segle XX. L’aigua va permetre també la industrialització del marge dret del delta. Avui, l’agricultura suposa menys del 20% dels consums d’aigua al Delta.

Els aqüífers s'alimenten bàsicament de les infiltracions de l'aigua del riu a la vall baixa del Llobregat. La procedeix de la pluja que s'infiltra sobre els terrenys no urbanitzats i que alimenta l'aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta, però també a través del retorn de l’aigua de rec d’usos agrícolas i de les pèrdues de la xarxa d’abastiment Atès que actualment la meitat de l’extensió de l’aqüífer està ocupada per usos urbans o industrials, la seva capacitat de recàrrega es troba molt minvada.

Segons apunten des de La Trama Urbana, si extrapolem els valors del Complex Port Aventura a Eurovegas Eurovegas, amb unes 30.000 places hoteleres projectades, “la despesa anual d’aigua se situaria al voltant de 3,9 hm3, una xifra que equivaldria aproximadament al consum d’un barri de 60.000 habitants. A aquest consum, cal afegir-hi la pèrdua de la capacitat d’infiltració de tots els terrenys urbanitzats.

La riera Roja

Alguns cursos naturals s’han canalitzat, com el cas de la riera Roja, canalitzada a mitjans de la dècada dels 90 per evitar les inundacinos de la zona agrícola i dels polígons industrials. Els diferents canals són punts de suport per a la flora i la fauna que l’enriqueixen

Els canals

Els diferents canals són punts de suport per a la flora i la fauna que l’enriqueixen

El rec

L’aigua arriba als camps i rega els conreus a través d’un entramat de xarxes

Les basses de Can Dimoni

Aquestes basses són singulars pel fet de tenir un origen artificial i trobar-se situades enmig de la zona agrícola, dins el terme de Sant Boi de Llobregat.

Tota la zona del Delta destaca especialment per ser zona d’alimentació, nidificació i hivernada d’aus, algunes en perill d’extinció, en trobar-se en un punt estratègic de la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. Els actuals espais naturals protegits del Delta (Remolar-Filipines, Cal Tet-Ca l’Arana, La Murtra, Reguerons i Can Dimoni) estan declarats Reserva Natural Parcial, PEIN, ZEPA i Xarxa Natura 2000. L’any 2011, la SEO/BirdLife va aprovar l’ampliació de la IBA (Important Bird Area) del Delta del Llobregat, passant de 2.200 ha a 3.500 ha. Això ha suposat la inclusió entre d’altres d’una part important del Parc Agrari.

La xarxa viària

A part d’afectar la qualitat paisatgística, la qualitat de l’aire i el soroll, les autovies fragmenten el Parc. Aquesta barrera és molt significativa sobretot en el tram entre el Prat i Sant Boi en que es troben en paral·lel la C-31c i l’inici de la B-20.

La xarxa elèctrica

La xarxa elèctrica és un element també força present en el paisatge

Portes

En aquest cas, la successió de portes que es troben al Camí de Filipines, entre Viladecans i la platja, ja en part fora de l’àmbit del Parc.

Tanques

Tanques de tot tipus, per mirar de protegir les collites. La seguretat en front dels robatoris és una de les queixes principals dels agricultors.

Un Parc de tots

La convivència entre l’ús públic i les activitats agràries no sempre és fàcil. Cal trobar però la manera de fer sentir que aquest és un espai del qual tota la ciutadanía treu profit. Per això cal seguir amb les polítiques de comercialització de proximitat però també de potenciació dels itineraris, dels espais d’estada i de les activitats educatives.

La senyalització

Per orientar-se o per reconèixer els indrets, la senyalització amb mesura és una eina importantíssima per a una bona valorització de l’espai.

L’ús públic

Tot el territori del Delta, pla o amb suaus relleus el fa especialment adequat pel passeig en bici per a tota la família.

Avions

A l’horitzó, sovint s’hi troba la silueta dels avions que amb freqüència s’enlairen o s’aproximen a l’aeroport.

Prostitució

Una oferta que s’amaga en espais residuals. Un oferta que ara s’associa també a les activitats que podrien proliferar al voltant d’Eurovegas. Activitats marginals, ara, en un Parc que es debat entre el camí de retorn cap a la degradació i el camí ja en curs cap a la protecció i la potenciació dels valors agraris, socials, paisatgístics i econòmics que li són propis.